Del 18 de juny al 28 de setembre de 2025.

– dimecres, 18 de juny, de 18 a 21 h.

– de dijous a diumenge, de 18 a 21 h.

En «Dis Berlin. Vagant pel laberint» presentem trenta obres, totes elles olis sobre lli o cotó, elaborades entre 2004 i 2024. Vint anys d’intens treball i de recerca constant, aïllat en el seu estudi de tot allò que el podia distraure en el seu quefer. Un estudi al qual Elena Ruiz s’ha referit com «una cambra de les meravelles –va ser com entrar en un d’eixos gravats a burí que il·lustren les col·leccions dels regnes naturals de Levinus Vincent, com entrar en un trompe-l’oeil de Dominic Remps».

En aquesta mostra podrem observar olis en què l’artista fa referència a mons no visitats físicament, però sí somiats i pensats. Entre ells, els paisatges Capvespre de diumenge soviètic, de 2012, o els de 2018 Un dia en el passat de Saint-Michel i Les il·lusions perdudes, aquest últim amb un vaixell encallat al mig d’un desert on antigament degué haver-hi un mar. Entre les natures mortes presentades hi ha Natura morta còsmica (2013) amb el seu observatori al fons i els seus caragols de mar en primer pla, o la Natura morta mediterrània, amb la mar i el fruiter de cítrics. També són presents en aquesta exposició diverses natures mortes amb elements quotidians de la llar, com bols, plats o pitxers, en les quals els components pictòrics fan referència a amics o membres d’una família, com en Harem (2013) o en Sopar campestre (2023-2024). Tampoc hi falten els homenatges, entre els quals, el del seu admirat pianista, per a qui en 2012 va pintar Paisatge per a Glenn Gould, un oli de colors freds on bé podríem imaginar el músic en sa casa del Canadà davant del teclat, interpretant les Variacions Goldberg de Bach. Un altre dels personatges als quals en diferents ocasions ha fet referència és Man Ray, en aquest cas Projecte de monument a Man Ray en les salines de Tombuctú (2004), en al·lusió a la sèrie fotogràfica «La moda al Congo» que l’autor surrealista va crear en la dècada dels anys trenta del segle XX.