Monestir Desert de les Palmes

El monestir antic

El primitiu monestir del Desert es trobava en un pla entre barrancs, a uns 500 metres de l'actual. La construcció va tindre lloc entre els anys 1697 i 1733. El recinte tenia capacitat per a albergar vint-i-quatre religiosos en les diferents dependències. Es trobaven entre elles un peculiar claustre, aljubs, una hostatgeria i un palau episcopal les restes del qual encara es poden apreciar.

En 1783 una sèrie de pluges torrencials i moviments de terra van perjudicar seriosament l'estructura de l'edifici, i després d’això els Carmelites Descalços es van veure obligats a abandonar-lo i buscar una ubicació més segura.

Hui, en contemplar les ruïnes, el visitant podrà submergir-se en un dels llocs més encantadors i poètics del Desert de les Palmes. Amb el Mediterrani com a fons, aquestes petjades del passat descobreixen una estampa de serena bellesa que convida a rememorar la senzillesa i la santedat quotidianament allí viscudes durant un segle.

El monestir antic

El primitiu Monestir del Desert es troba en un pla entre barrancs, a uns 500 metres de l'actual. La seua construcció va tindre lloc entre els anys 1697 i 1733. El recinte tenia capacitat per a albergar a vint-i-quatre religiosos en les seues diferents dependències. Es trobaven entre elles un peculiar claustre, aljubs, una hospedería i un palau episcopal les restes del qual encara hui es poden apreciar.

En 1783 una sèrie de pluges torrencials i moviments de terra van perjudicar seriosament l'estructura de l'edifici, després de la qual cosa, els Carmelites Descalços es van veure obligats a abandonar-lo, buscant una ubicació més segura.

Hui, en contemplar les seues ruïnes, el visitant pot gaudir d'un dels llocs més encantadors i poètics del Desert de les Palmes. Amb el Mediterrani com a fons, aquestes petjades del passat descobreixen una estampa de serena bellesa que convida a rememorar la senzillesa i la santedat quotidianament allí viscudes durant un segle.

El monestir en l'actualitat

Situat en un paratge de gran riquesa natural, envoltat d'una frondosa vegetació i abundants arbres, hi ha el monestir actual, construït entre els anys 1784 i 1791 després de l'abandó de l'antic monestir.

El monestir, de sòbria i elegant presència, segueix en l’estructura les indicacions marcades per la Regla dels Carmelites i per Teresa de Jesús; distribueix les diferents dependències conventuals entorn de l'església, que n’ocupa el centre, tant físic com vital.

Envoltat d'horts de tarongers i jardins i recolzat per la muntanya del Bartolo, i integrat en un entorn natural extraordinari i dominant la vall que descendeix fins a Benicàssim, el Desert es converteix en un mirador privilegiat per a tot aquell que desitge trobar un ambient de pau i bellesa.

Als voltants del monestir hi ha multitud d'ermites i antres, dedicades a l'oració i al silenci, amb arbreda i alguna font. Hi ha també un restaurant, el mirador de la Porteria Alta, la muntanya del Bartolo, CEEM La Bartola i el Centre d'Interpretació del Parc Natural.

L'Església

El Temple conventual se situa en el centre mateix del Convent, envoltat per les diferents dependències en les quals es desenvolupa la vida dels religiosos. Aquesta distribució segueix una intuïció de la fundadora del Carmelo Descalzo, Santa Teresa de Jesús, que explica l'estructura de la nostra ànima “com un castell tot de diamant, en el qual hi ha molts estatges entorn de la principal, que es troba en el centre de totes i és on passen les coses de molt de secret entre Déu i l'ànima, perquè és l'estatge de Déu”. Una marcada simplicitat d'estil classicista, i una tremenda funcionalitat caracteritzen el to en aquesta construcció.

La planta de creu llatina és profundament simbòlica, perquè en la capçalera es troba el Sagrari amb la reserva del Santíssim Sagrament, indicant que Crist és el nostre cap. Els fidels es col·loquen tots dins de la creu, per a significar que cadascun de nosaltres és un membre del Cos de Crist.

Es cobreix per voltes de canó que conflueixen en el creuer, on s'alça una cúpula de mitja esfera sobre petxines. La cúpula simbolitza el cel, que descendeix sobre la terra a la Casa de Déu. La decoració, en estuc, està concebuda a la clàssica, amb una ordenació de pilastres sota un entaulament que recorre tot l'edifici. Los Angeles que decoren les cornises i els Sants de les hornacides ens recorden que l'Església del Cel (Ángeles i Santos) s'uneix a la de la terra durant la celebració del culte.

Presideix la capçalera un retaule neoclàssic que representa la Transverberació, experiència mística de Santa Teresa en la qual va sentir com un àngel li travessava el cor amb un dard, i a la qual està dedicat el Monastario. Completen el programa decoratiu les emblemàtiques figures de la Verge del Carmen, San José, Sant Elías i Sant Joan de la Creu, en les fornícules del creuer, i les pintures en les petxines, sobre la vida de Santa Teresa.

Als peus de l'Església es troba una capella-panteó, que alberga les restes de trenta-cinc frares de la província de Carmelites Descalços d'Aragó València, víctimes de la persecució religiosa en 1936. Molts d'ells van ser habitants del Desert de les Palmes en algun moment de la seua vida. La seua causa de canonització està en una fase molt avançada i prompte gaudiran de l'honor dels altars.

Museu

Una de les característiques que distingeixen el Desert de les Palmes és l'enorme esforç i voluntat per conservar i donar a conéixer la seua gran riquesa patrimonial i cultural. Això queda de manifest en una infinitat d'iniciatives, entre les quals destaca la creació del seu Museu.

En 1971 es van inaugurar dues sales a manera de depòsit en les quals s'exposaven les obres més significatives del convent. L'acolliment va ser tan favorable que va moure als religiosos a dur a terme un projecte de major envergadura, per a això es van recollir peces d'especial valor artístic repartides per diferents convents de l'Ordre. La província de Carmelites Descalços d'Aragó i València continua posseint, al costat d'aquests convents, la propietat de les obres. En els últims anys s'ha vist incrementat el procés d'incorporació d'obres, així com la restauració de les quals així ho requereixen.

Hui dia disposa d'una col·lecció veritablement singular per la seua quantitat i per la seua qualitat. Les obres que atresora abasten un ampli arc de procedències, tant en l'espai com en el temps. En ell podem admirar tot tipus de peces: ceràmica, pintura, escultura, orfebreria, brodats, gravats... procedents de diferents racons d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos, Rússia, Grècia, Israel, Líban, Mèxic, Filipines, etc.

Un testimoniatge únic de l'art que el visitant pot gaudir és el retaule ceràmic del segle XVIII amb l'Oració del Carmelita, possiblement una de les peces de major grandària eixides de la Real Fàbrica del Comte d'Aranda a L'Alcora. Altres obres testimonien importants esdeveniments vinculats a l'Ordre.

Entre els seus fons compta igualment amb una important col·lecció d'Icones russes que conviden a conéixer un codi artístic i espiritual poc usual a Occident.

Els llenguatges propis de la plàstica i l'espiritualitat medievals es recullen en algunes mostres de gran bellesa.

Tot aquest conjunt es mostra al costat d'obres dels més destacats mestres de la pintura i l'escultura. Juan de Juanes, Ribera, Salzillo, Gregorio Fernández, José i Ignacio Vergara, Viladomat, Vicente López, Maella o Mengs són només algunes mostres de l'interessant i sorprenent recorregut per l'art que el museu atresora.