Benicàssim compta amb una gran història i un ampli patrimoni artístic que podràs gaudir els 365 dies de l’any.
La Ruta de les Vil·les, que transcorre en el passeig marítim i emmarcada entre l’Hotel Voramar i la Torre de Sant Vicent, et traslladarà a la Belle Époque benicassuda i al turisme senyorial de finals del segle XIX i principis del XX.
Però no vingues només per a això. Les nostres festes populars són una altra de les atraccions turístiques que no pots perdre’t. Les patronals en honor a Sant Antoni i Santa Àgueda al gener, la romeria a la patrona al febrer, la màgica nit de Sant Joan al juny i les festes de Sant Tomàs de Villanueva al setembre.
Com veus, ens agrada molt celebrar i gaudir.
Un poc més d’història sobre Benicàssim…
Un lloc únic en la costa valenciana
Sabies que Benicàssim està relacionat amb Jaume I? El 29 de novembre de 1242, Jaume I va donar el castell de Montornés i les terres al seu escrivà, Pere Sanç, en compensació al seu lleial servei en la conquesta.
Les baronies de Benicàssim i Montornés van ser durant molts anys objecte de donacions, herències o vendes entre els nobles de la zona. Això ho sabem per la llarga llista de propietaris que posseïen el lloc des de 1242 fins a 1603.
Anteriorment a la conquesta, el castell de Montornés havia constituït un dels més importants feus àrabs. No tenim data exacta de la construcció, però manuscrits i documents de l’època ens mostren una intensa vida al castell l’any 1000, fins que va ser conquerit. També es desconeix la data de la destrucció, però es coneix que va ser habitat fins a finals del segle XV.
La carta de poblament
Durant l’edat mitjana, Benicàssim era una zona molt poc poblada ja que era un territori molt castigat pels continus atacs i saquejos de corsaris i barbarescos. Per a intentar solucionar aquest problema de despoblació es va atorgar la Carta Pobla, un document en el qual es consignen les normes generals a les quals han d’ajustar-se els nous pobladors o els que anaren després a poblar: obligacions, exempcions, privilegis, furs, etc.
Tal mesura no va obtindre els resultats esperats, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en la baronia. En aquest sentit, existeixen clars vestigis de quatre nuclis xicotets de població, dos buscant el refugi de les muntanyes, un en les terres fèrtils, molt prop de l’actual nucli urbà, i finalment un xicotet nucli mariner, enfront de la torre de Sant Vicent.
No va ser fins a 1769 quan l’il·lustrat Francesc Pérez Baier va prendre la decisió de fundar una església en aquest lloc (l’església parroquial de Sant Tomàs), que impulsaria la constitució de Benicàssim com a poble. I encara que el progrés va ser lent a l’inici, a poc a poc i especialment a partir de 1850, el creixement va ser espectacular.
Durant el regnat d’Alfons XIII de Borbó a Espanya, Benicàssim va destacar per ser una de les poblacions més pioneres en el sector turístic.
En 1887 es va construir la primera vil·la d’estiu. El propietari, Joaquim Coloma, era l’enginyer cap de les obres del ferrocarril. Aquest influent personatge va fer que importants famílies de València començaren a construir-se les residències d’estiu a Benicàssim, que es va guanyar així, a principis de segle, el qualificatiu del Biarritz valencià.
Des de la primera construcció fins a hui, Benicàssim ha patit una gran transformació posant especial èmfasi en el teixit turístic, fins a l’extrem de posseir una extensa i ambiciosa infraestructura turística que pot rebre més de 100.000 turistes.
