PEPE VIYUELA presenta GUITÓN ONOFRE, EL PÍCARO PERDIDO

Horaris i entrades

Adquireix les teues entrades als següents enllaços:
Diumenge 06 d’octubre de 2024 - 19:00 h

Públic adult

Idioma: castellà
Duració: 90 min
Fitxa artística: Versió i adaptació: Bernardo Sánchez / Pepe Viyuela; Direcció d'escena: Luis d’Ors; El guitón: Pepe Viyuela; Músic acompanyant: Sara Águeda
Companyia:
LUIS D'ORS
Director d'escena amb més de 20 muntatges estrenats professionalment al Teatre Espanyol de Madrid, al Teatre de La Abadía, a la Sala Cuarta Pared, etc. Responsable de molts projectes de creació i pedagògics en diversos centres d'educació com RESAD, Universitat Complutense, Universitat de Kent, Escola Tai, Jana.
PEPE VIYUELA
Actor, pallasso, llicenciat en Filosofia i Art Dramàtic. Ha desenvolupat la seua carrera fonamentalment en el teatre, participant en funcions com La fundación, El retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte, Rinoceronte, El alcalde de Zalamea, El burlador de Sevilla, Miles Gloriosus, Las ranas, Metamorfosis, Esperando a Godot i Tartufo.

Argument: La lluita per la supervivència en un món i un entorn reblit d'hostilitats du el protagonista a perdre els escrúpols i saltar-se totes les normes morals que se li posen davant. La mentida ocupa un lloc tan important en la seua vida que és difícil no sentir una apel·lació a l'abús que avui en fem. La falta d'empatia pels nostres congèneres i la deshumanització que això comporta està també present en la personalitat d'Onofre. Són molts els temes que ens fan sentir que l'obra ens parla sobre coses que ens passen ara.
Onofre ens sembla per moments adorable; uns altres pensem que es tracta d'algú profundament menyspreable i venjatiu. Ens enamorem d'ell alhora que podem arribar a odiar-lo. Es tracta d'un personatge amb tants plecs i relleus que aconsegueix apel·lar la nostra consciència i que ens fem preguntes sobre nosaltres i les possibilitats que tindríem d'arribar a comportar-nos com ell.
L'humor, finalment, està tan present en el text de Gregorio González que, malgrat tractar temes tan espinosos com la corrupció, la falta d'escrúpols o la delinqüència, l'espectador no deixa de sentir que el somriure i el riure el visiten sense parar.
Senzillament, ens ha semblat un espectacle cada vegada més necessari i divertit.