Església Parroquial Sant Tomàs de Villanueva

Patrimoni

L'obra de construcció d'aquesta església es va iniciar en 1969 i va finalitzar en 1776 a costa de l'il·lustrat Francesc Pérez Baier, cosq que va propiciar que al seu voltant s'anaren agrupant cases en ple segle XVIII.

La planta és rectangular amb forma de creu llatina. L’altar major està dedicat a sant Tomàs de Villanueva des de novembre de 1781 i el seu estil de construcció va ser un dels primers exemples d'arquitectura neoclàssica a les comarques valencianes del nord. La part superior està dominada per un gran quadre del pintor sogorbí Camarón, de qui són també la resta dels quadres i frescos que té la cúpula.

Els dos altars laterals estan dedicats al Sagrat Cor de Jesús i a Nostra Senyora del Rosari. Els quatre frescos existents en la cúpula representen als arcàngels sant Rafael, san Miquel, sant Gabriel i l'àngel de la guarda. A l'exterior destaca la façana de composició rectangular, estructurada en dos cossos. El cos inferior és de major altura separats tots dos per un entaulament.

De rigorosa simetria i proporció s'ordena amb pilastres dòriques en tots dos cossos, l'inferior té en la part central la portada, mentre que en el superior central una finestra de llinda. Es remata la façana per un frontó triangular. La fàbrica de l'església és de maçoneria i carreus en algunes zones. La coberta exterior és en la nau central de dos aiguavessos amb teula àrab, mentre que, en les dependències annexes, aral·leles a la nau central és a una aigua també amb teula.